DE JOHN BERGER

Nature resists change. If something changes, nature waits to see whether the change can continue, and, if it can’t, it crushes it with all its weight!

John Berger PIG EARTH 1979

La naturaleza se resiste a los cambios.

Si algo cambia, espera y observa si ese cambio puede durar, y si no puede,

lo aplasta con todo su peso.

versión de Pilar Vázquez

La natura es resisteix al canvi.

Si alguna cosa canvia, la natura espera a veure si el canvi pot durar, i si no pot

l'esclafa amb tot el pes.


versió de Jaume Creus

diumenge, 29 de juliol de 2012

LA CAIXA DE LES CARTES....

A finals d'agost del 2008, vàrem compartir tres dies revisant i rellegint les cartes de la Eulàlia a la seva mare. I revisitant la història dels darrers trenta anys. Era un exercici molt saludable: veure com les utopies de la contracultura s'havien materialitzat a traves de les decisions de tots nosaltres en aquells anys "tumultuosos". I com s'havien concretat en les reals micro-utopies de les nostres biografies. Potser era el moment de plantejar una reflexió audiovisual, documentar aquesta realitat i facilitar un debat mes ampli sobre el sentit d'una opció de vida que ha quedat oblidada...o que alguns no han deixat de materialitzar però que el discurs dominant ha deixat de banda. Modestament, a partir de la bona acollida i del treball tant plaent del petit documental "La caixa de les cartes", vàrem començar a pensar en un documental mes llarg sobre les persones que, a finals dels 70, es varen atansar a Ossera...com també va ocórrer en altres pobles de les muntanyes de la península ibèrica.

dijous, 19 de juliol de 2012

TOT COMENÇA...

A la primavera del 2008 Georgina ens convida a conèixer a la Eulàlia...i Ossera, un petit poblet al final d'una pista de muntanya a l'Alt Urgell. I sabem que la Eulàlia està a punt de publicar un llibre sobre la història del formatge que ella elaborava: "Serrat Gros: història d'un formatge pirinenc"

I varem veure la possibilitat de fer un vídeo on ella expliqués, a través de la lectura d'extractes de la seva correspondència amb la seva mare, el seu recorregut vital, la seva experiència. I això ens va fer tornar a finals d'agost d'aquell any per filmar el vídeo "La caixa de les cartes". I això serà una altra història...

dimecres, 18 de juliol de 2012

HISTORIA DE UNA HISTORIA

Siempre me ha interesado cómo un narrador empieza su historia, cómo aparecen estas ganas de contar algo, que hay en su cabeza cuando escribe: "Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar..."
Y ese narrador somos todos (aunque no todos consigamos un Nobel de literatura), porque el deseo de narrar es innato: lo tiene el niño que insistentemente busca el momento para explicarte algo...o la madre que narra aquel cuento que se pierde entre las memorias conectadas de su linaje.
Somos tiempo, somos ese "érase una vez..." ahí nos reconocemos, ahí queremos aprender a ser, a enfrentarnos con la vida gracias a los relatos de éxito y de fracaso que la literatura, el cine nos explica.
El cine es, para mi, lo mas parecido a la penumbra de mi habitación infantil y mi padre explicándome un cuento. Y es lo mas parecido, porque la imaginación se desarrolla en esa intimidad, y ahora es la pantalla que se alumbra (sobre todo, detras de aquellas cortinas de los cines de los años 60), y yo estoy con mi abuela en esa tarde pueblerina de domingo viendo "Centauros del desierto"... (en la imagen, el cine "Peñalba", cine de mi pueblo, Sevares, en la actualidad...)