DE JOHN BERGER

Nature resists change. If something changes, nature waits to see whether the change can continue, and, if it can’t, it crushes it with all its weight!

John Berger PIG EARTH 1979

La naturaleza se resiste a los cambios.

Si algo cambia, espera y observa si ese cambio puede durar, y si no puede,

lo aplasta con todo su peso.

versión de Pilar Vázquez

La natura es resisteix al canvi.

Si alguna cosa canvia, la natura espera a veure si el canvi pot durar, i si no pot

l'esclafa amb tot el pes.


versió de Jaume Creus

divendres, 31 d’agost de 2012

EL TOC PROFESSIONAL


A l'estiu del 2009 vaig conèixer a en Jaume Vilalta, i vàrem fer tot un recorregut junts amb una projecte, ara hivernat, sobre la parella de pintors Anna-Eva Bergman i Hans Hartung (projecte iniciat amb un molt interessant guió de Juan Elorduy, autèntic pare de la idea). Indirectament va animar-me a continuar amb el documental sobre Ossera, i ja a principis del 2010 s'incorpora com a productor amb LUKIMEDIA  i com a muntador. La seva paciència amb el material que jo aportava (finalment més de 20 hores de cinta) ha estat bàsica per al resultat final. El treball en la mesa d'edició en un documental és fascinant ( sovint d'una tensió i depressions alternes molt curioses) i els debats i la distància que un bon muntador crea sobre el material rodat, son d'un efecte higiènic meravellós.
I sobre tot, jo soc un hippie frustrat a prop de la seixantena, i Jaume és mes jove, veu la contracultura i el 68 amb distància, i té la ironia dels de poble respecte a les aventures de fascinació rural. És obvi que les discussions i les aportacions a la taula d'edició varen donar al documental un pes que no hagués tingut. I un acabat professional, amb un ritme que l'autor de les imatges hagués volgut molt mes pausat...és a dir, un punt plasta:  menys mal....

AHORA SI


Estuvimos un año buscando el sistema para producir el documental. Hice un teaser (como diría J.J. Millás, "que coño querrá decir teaser") y viendo que era para mi muy complicado conseguir una producción previa, nos lanzamos Rosa y yo a correr con los gastos del rodaje. Un buen amigo, Romà Guardiet, colaboró dejándome su cámara Sony A1-E, cámara que yo me atrevía a manejar con unas mínimas garantías (no soy un operador profesional). El día 20 de noviembre del 2009 Eulalia preparó una cena con todas las personas de Ossera que luego saldrían en el documental, En esa cena, junto con Georgina Vila y Enric Canut (incitadores y promotores) expliqué el proyecto y visionamos juntos ese apunte de imágenes y música que yo había preparado (el teaser de las narices!). Todos se mostraron interesados y aprobaron el proyecto, colaborando con el alojamiento y manutención del mini-equipo de rodaje, a sabiendas que las visitas serian espaciadas (a lo largo de las estaciones) y como mínimo, un año.
Esta implicación de los participantes nos dio un aporte personal a nuestra relación con todos ellos, entrando en sus casas y conviviendo...dos años mas tarde (eso duró el rodaje, hasta septiembre del 2011, con un total de 10 estancias) la relación de amistad y de confianza ha sido el regalo más grande de todo el proyecto.