DE JOHN BERGER

Nature resists change. If something changes, nature waits to see whether the change can continue, and, if it can’t, it crushes it with all its weight!

John Berger PIG EARTH 1979

La naturaleza se resiste a los cambios.

Si algo cambia, espera y observa si ese cambio puede durar, y si no puede,

lo aplasta con todo su peso.

versión de Pilar Vázquez

La natura es resisteix al canvi.

Si alguna cosa canvia, la natura espera a veure si el canvi pot durar, i si no pot

l'esclafa amb tot el pes.


versió de Jaume Creus

diumenge, 2 de setembre de 2012

OFERIU FLORS ALS REBELS QUE FRACASSAREN

A una certa generació (més o menys la nascuda a la dècada dels 50 del segle passat) aquesta frase ens porta al títol de la coneguda novel·la del meu professor de COU Oriol Pi de Cabanyes. Pero no hi ha cap relació entre la novel·la i el nostre documental. Diu Pi de Cabanyes respecte al títol de la seva novel·la:
“Oferiu fors als rebels que fracassaren» és el primer vers d’un 
poema que no he pogut trobar de Vanzetti, que fou executat
 injustament als EE.UU. a l’any 1927". 
Bartolomeo Vanzetti i Nicola Sacco eren dos coneguts obrers anarquistes d'origen italià, el judici dels quals i la seva execució encara ara està sota sospita. La història de aquest vers sembla ser la següent: "mentres espera tranquil la execució en una presó de Massachusetts a l'any 1927, Bartolomeo Vanzetti es va dedicar a la traducció d'un poema escrit per un compatriota italià. Començava amb "oferiu flors als rebels que fracassaren..." diu Ron Grossman ( "Rebels with many causes: Down with the bosses and pass those tulips" Chicago Tribune 8/5/01)
Quin compatriota? Doncs Pietro Gori (1865-1911), advocat i militant anarquista que, durant una "estada" a la presó de San Vittore, escriu el seu famós "Inno del primo maggio" utilitzant, ni més ni menys, que la música del cor "Va, pensiero" de la òpera "Nabucco" de Verdi. I la darrera estrofa diu així: "Datte fiori ai ribelli caduti/ collo squardo rivolto all'aurora/ al gagliardo che lotta e lavora/ al veggente poeta che muor."
Després d'aquesta digressió "eruditagooglera", ens agradaria explicar que hem optat per aquest títol pel documental, animats pel reconeixement cap a unes persones que, al finals dels 70 (transició política a Espanya, crisi del petroli, esgotament del model consumista), s'atreveixen a reinventar-se sota el paraigües d'una utopia de ressonàncies anarquistes. I resten en l'oblit, i queda una imatge d'aquells hippies només amb el tòpic de les drogues i el sexe, tot descafeïnant la càrrega ideològica o les motivacions utòpiques que també hi eren. Un homenatge? Si, però també una revisió crítica del concepte de fracàs: nosaltres? ells? un mercat que tot ho engoleix? un poble i uns habitants que estaven a punt de desaparèixer i ara son un punt de referència als Pirineus?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada