Aquest bloc porta el títol del nostre primer documental, i acull informació sobre les diferents realitzacions cinematogràfiques en les que he participat, acompanyades de reflexions i enllaços sobre els temes que em preocupen i alimenten la meva voluntat de fer cinema: autosuficiència, contracultura, decreixement, natura, crisi ecològica, crisi social, governança...és el cinema un arma carregada de futur?
DE JOHN BERGER
Nature resists change. If something changes, nature waits to see whether the change can continue, and, if it can’t, it crushes it with all its weight!
John Berger PIG EARTH 1979
La naturaleza se resiste a los cambios.
Si algo cambia, espera y observa si ese cambio puede durar, y si no puede,
lo aplasta con todo su peso.
versión de Pilar Vázquez
La natura es resisteix al canvi.
Si alguna cosa canvia, la natura espera a veure si el canvi pot durar, i si no pot
l'esclafa amb tot el pes.
versió de Jaume Creus
dimecres, 27 de novembre del 2013
GRACIAS KOFI ANNAN!
dimarts, 1 d’octubre del 2013
NOS ACERCAMOS AL PUNTO DE NO RETORNO
Por eso hicimos ELSTRESULTIMSREFUGIS, nuestro corto homenaje a la ultima mujer que quedará en el mundo, posiblemente en una fecha no muy lejana... No es catastrofismo, son ganas de evitarlo!
Por eso tambien habíamos hecho el documental OFERIU FLORS ALS REBELS, porque ellos intuyeron que el mundo habia que redefinirlo, volver a la naturaleza, al decrecimiento... sino hacemos nada haremos bueno el verso completo de Pietro Gori: Datte fiori ai ribelli caduti
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/09/27/actualidad/1380271116_853994.html
dijous, 13 de juny del 2013
ELSTRESULTIMSREFUGIS
dissabte, 25 de maig del 2013
NO HAN PASADO CUATRO DIAS...
Sobre el tren con los ruidos
El altavoz metálico
Que todo lo anuncia
Que incluso advierte
Normas que creía olvidadas:
No escupir en el suelo
No poner los pies en el asiento.
Y la gente autista
Con sus aparatos Tic's
En una relación compulsiva
Autista incluso cuando parece
Que hablan con alguien
Y dudo que sus quejas
-siempre son quejas-
Nadie las escuche
Peor, nadie las responde
Y ese tono siempre de víctima
Nadie culpable, nadie ha hecho nada
Nadie nació con el pecado original
Y mi amigo que despotrica contra la culpa
Y su exmujer que lo entiende todo
Y el que no quiere entender nada
Y los niños en el asiento de al lado
Directos a exigir que el mundo
Lo inventaron ellos
Y un rapado que golpea el móvil
Contra la ventana porque
El juego no se reinicia
Mientras a lo lejos, fenómeno
Auditivo increíble, suena una música
Máquina que mejora el horror
De las vías y el tren
Y ahora veo una mujer que
Llora lágrimas de plástico
Y yo no quiero mirarla
Que ella me devuelva la mirada
Y que hago yo, entonces
Mientras golpeteo
El teclado virtual de mi ipad
Y los auriculares me lloran
Una música que amé
Pero que ya no comprendo
Y hemos llegado a 400ppm de CO2
En la atmósfera, el límite que no debimos
Traspasar
El tren avanza ahora
Vía abajo
Y nadie podrá frenarlo
Veo por la portezuela de la cabina
La cara sin rostro del maquinista
La cara del hombre de la multitud
Fin.
diumenge, 12 de maig del 2013
A QUI OFERIREM FLORS?
Els nostres nets, podran oferir flors a alguns rebels? Quins? Hi hauran flors que oferir?
dissabte, 20 d’abril del 2013
...RESIDE EN EL ESPECTADOR.
UN ESPECTADOR PREN LA INICIATIVA...
Hola,
sóc un aficionat al cinema i he gaudit molt d'alguns dels documentals que heu proposat.
Ara jo us vull proposar a vosaltres que us mireu un magnífic documental que es va projectar el dia 15 de març al Centre d'Arts Sta. Mònica:
"Oferiu flors als rebels" d'en Jesús Prieto
El considero molt bo perquè:
-Emociona
-Descriu molt bé les vivències d'un sector de població dels anys '80
-Testimonia la vida de les últimes persones que encara practicaven una agricultura de subsistència al camp català
-Mostra una forma de viure actual alternativa a la vida urbana
-Ens parla de passió per al feina ben feta i de la voluntat de tirar endavant amb molt d'esforç
-Visualitza el transcorrer de les estacions a un petit poble del Pirineu
-I per moltes coses més que ens van tenir ben agafats a la cadira els 80 minuts de durada
De veritat, aprecieu-lo !
Gràcies per la vostra atenció
Joan Talarn
Badalona.
dimecres, 27 de març del 2013
SOBRE LA DESNATURALIZACIÓN DE UN CONCEPTO
diumenge, 17 de març del 2013
ARTS SANTA MÒNICA
La presentació a Arts Santa Mònica (15 de març) va ser un èxit: les 100 butaques van quedar justes. Un debat molt vivencial per part de Pepi Soto que no va poder parlar com a antropòloga sinó des de la implicació en una època i unes actituds que encara les porta dins ( "Sempre et quedes amb la calma de la experiència" va dir). I l'Enric Majoral i el seu viatge a l'orient que el porta a trobar que el centre del seu món està a Formentera...i en l'artesania (que l'ha portat a ser Premio Nacional de Artesania). Les reflexions de Vicenç Altaió van incidir en el caràcter existencial del documental i en la seva mirada a la vegada objectiva i implicada en cada imatge.
Jim Stillwaggon, en tant que participant en el documental, va fer una reflexió sobre el valor de la utopia: "la utopia és un mateix".